facebook
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació.Més informacióAcceptar
Total: 0,00€
Tornar

Tres setmanes confinats

Tres setmanes confinats

Bon dia famílies. Aquí estem de nou. Tres setmanes confinats i cal dir que ja hem creat rutines i que sembla que els petits ja assumeixen la nova realitat.
No obstant això, a mi, com a mare, em fa patir. Em fa patir veure'ls tancats. Sí, potser jo sóc molt aèria. Nosaltres som una família molt activa i no estem mai a casa. Potser és la nostra personalitat i per això em vénen aquestes idees al cap.
Abans de res, i volia dir-ho bon forta, SOM UNS HEROIS, MARES I PARES. Cal dir-ho. Malgrat totes les nostres preocupacions, la feina que tenim i tot el que estem fent. Tirar endavant amb el positivisme bona actitud davant la situació, ens fa a tots uns herois també.
I vaig més enllà. Penso en les mares i els pares solters. Que ho tenen tot molt més difícil. Chapó chapó i chapó per tots nosaltres.
Fa unes setmanes vaig llegir un article de el país (us ho adjunt a la fin d'aquesta reflexió). El títol, mesures de confinament que no té en compte als nens. En realitat, jo no sóc personal sanitari ni psicòloga. Així que tot el que ara estic dient és el meu propi raonament de persona humana i res més. No sóc experta, no sóc professional ... només sóc mare.
En l'article parla d'altres països on han tingut en compte als més petits i els permetien sortir amb estrictes restriccions de contacte. Està molt clar que, davant el perill, jo prefereixo quedar-me a casa per evitar que es contagiïn o que ens encomanem. També entenc que és molt necessari quedar-se a casa perquè el sistema sanitari està a al límit. I tot el que aquestes persones estan fent per nosaltres, és impensable. És impagable. No només es posen en risc a ells, sinó també a les seves famílies, per nosaltres. Crec que aquí veiem el que és ser vocacional. Admiro aquestes persones i, per elles, ho estem fent tot. Ni se m'acut no fer-ho. Espero que aprenguem tots d'això i comencem a valorar, en un futur, tot el que és realment important (crec que aquest tema necessita una reflexió en si només ... ja es que serà la meva següent post).

 Però, la meva reflexió d'avui és ... si realment no hi ha perill com diu l'article ... no val la pena pensar-ho?

Està clar que estem en el punt que estem, i realment és una pèrdua de temps parar a valorar si és correcte o no és correcte com s'ha enfocat el tema. No ho sé. No estic tret en tema com una reflexió a la qual haguem d'arribar a una conclusió. NO. Només estic compartint reflexions que em faig. Coses que em venen al cap i la veritat, és fins terapèutic escriure sobre això.

D'altra banda, sóc molt conscient que nosaltres tenim sort. Tenim sortida a un jardí. Estem en una zona rural, per la qual cosa no és un jardinet bonic, sinó que més aviat és un vessant d'una muntanya (la meva filla li crida l'muntanya ... i cada dia que podem anem a escalar la muntanya). Però serveix per escalar, i passar una estona divertida. Però no puc deixar de pensar en tots aquests nens i nenes que estan tancats a casa sense sortida a un jardí. Aquestes famílies que viuen en pisos petits sense terrassa. Aquests pares que estan bregant amb les seves necessitats de "aire".
És clar que no a tots ens ha suposat el mateix esforç aquest confinament. Ni tots estem en la mateixa situació. Em fa gratar una mica les dents quan veig celebritats incriminar o insultar la gent que no es queda a casa, des dels seus grans cases i els seus grans jardins que semblen parcs. Amb això no estic justificant que la gent surti de casa seva. No senyor. Amb això només estic dient que no és el mateix. I que si estàs en una situació privilegiada potser hauries de plantejar quin és el teu comportament amb la societat. O què fas tu per a millorar-lo.

 En fi, no us donaré més la pallissa. Acabo la reflexió deixant-vos el link a l'article d'el país que us comentava. La primera reflexió que hi va haver al respecte, fins i tot abans que Shakira o Malasmadres (dos comptes que m'encanten) també s'en fessin eco.


Si t'ha agradat aquest article potser també t'agradarà:

https://www.kusiwawa.com/dos-semanas-confinados

https://www.kusiwawa.com/recien-nacido-en-confinamiento-coronavirus

https://elpais.com/elpais/2020/03/17/mamas_papas/1584440008_135886.html

Compartir